L'ASSASSÍ DEL REI DE CORS

Per Cynthia Martínez (3r B)

Era un dia com un altre qualsevol. Jo em trobava a la classe que menys m'agradava i era l'última hora; estava esperant que s'acabara d'una vegada per anar-me'n a casa. Estava molt cansada, aquella nit no havia dormit gens. I tot per l'examen de socials que segur que he suspés.

Estava a punt d'adormir-me, quedava un quart d'hora per anar-me'n a casa i de sobte ens sobresaltà el soroll d'un tret i consecutivament un crit. No sabíem que fer, si amagar-nos, si prendre'ns-ho com una broma pesada d'algun alumne o si cridar. Ens vam quedar tots sense saber què fer, només pensava que també podíem fer un simulacre, com el d'incendi, però per a casos com aquest, seria més oportú la veritat.

A part de cavil·losa també estava espantada, perquè no semblava que fóra una broma. El professor va sortir de la classe, encara que ell tenia més por que nosaltres, però no havia de semblar-ho. Tots els professors havien eixit per veure què havia passat.

Enmig del passadís hi havia una xica tirada, sobre un immens bassal de sang, havia sigut assassinada. La bala li havia traspassat el tòrax, li havia destruït completament el cor, o això ens van dir. Era una xica de 4t d'ESO, es veu que era una xica llesta i molt amable i també l'exnòvia de Jordi, el xic més guapo de tot l'institut. Al costat de la xica, hi havia una carta de la baralla de pòquer, el rei de cors. Ens van fer sortir immediatament de l'institut, però això sí, acompanyats d'alguns professors perquè no correguérem perill els altres alumnes.

L'endemà tot era molt diferent: hi havia policies per tots els passadissos i entrades de l'insti. Quan vaig arribar a casa em vaig trobar ma mare amb un munt de papers damunt la taula i li vaig preguntar de quin cas es tractava. La meua mare treballa en la policia científica i els havien donat el cas a ells, era massa per a la policia de la ciutat.

Ma mare em va explicar que feia sis mesos hi va haver també el mateix assassinat en un altre institut, però com que la ciutat no constava en la nostra jurisdicció, no els havien donat el cas, però es tracta del mateix assassí, l'assassí del rei de cors, un assassí de xiques joves, que matava dins del recinte escolar sense ser descobert, usant com a arma una pistola. A mi m'encantava la feina de la meua mare, quan era més petita no em deixava llegir els casos i arxius però ara sí, normal, s'haurà cansat de tant prohibir-m'ho. Ara fins i tot l'ajudava a resoldre'ls!

Ma mare va descobrir que podia ser un imitador, és a dir, d'aquelles persones que imiten assassinats d'altres. Un assassí matava les persones menors de divuit anys, apunyalant-les despietadament i deixava al costat una carta, el quatre de trèvols, l'assassí era anomenat el quart trèvol.

Creiem que a aquesta persona li agradava ser el millor, per això va escollir una carta més alta que la del seu "patró" per així dir-ho. És un exestudiant, que ha fracassat en els estudis, o un xic d'excel·lents que en 4t curs va caure en picat i li ha quedat un trauma, per això mata les xiques que van perfectament en el seu mateix curs, ell vol ser més que ningú i vol aconseguir-ho sense importar-li les conseqüències que puguen tenir els seus actes.

Ma mare treballava en la policia científica com a analista psicològica i criminològica per facilitar la seua captura. Jo sempre he pensat que anar darrere l'assassí perseguint-lo amb una pistola és més divertit, però seria més cansat, crec que em pega més analitzar. La meua mare em deia que era bastant bona per a la meua edat en comprendre les persones i que si en un futur decidís seguir la seua carrera seria una bona analista. I això espere aconseguir, per això em passe les nits estudiant, per no suspendre, és clar.

Bé continuant amb el tema, tocava investigar els antics alumnes de l'institut, o que van fracassar o que en quart curs els va eixir tot malament. No seria fàcil la cosa, només teníem una dada on destacar entre els altres, havia de ser o un xic perdut completament en els estudis o un xic que treia excel·lents però en 4t no va ser el mateix. Preferia que això ho busque la meua mare, era el més avorrit dels casos però em va dir que si volia saber coses d'aquest cas hauria d'ajudar-la en tot, fins i tot en això que em semblava avorrit, i acceptí... ¡Com no fer-ho, si m'estava menjant la intriga!

Ens vam posar mans a l'obra, com tenia ganes de saber qui era l'assassí del rei de cors, se'm va fer més amè això d'ajudar la meua mare a buscar els antics alumnes. Teníem feina per a més de cinc hores... perquè havíem de buscar també en els instituts de les ciutats del voltant, podria ser un exalumne de qualsevol institut.

Al cap d'unes tres hores de recerca no havíem trobat res, tot eren casos corrents. S'havia fet l'hora de sopar i d'anar a dormir. La meua mare deia que els nens havíem de dormir huit hores i que si en dormíem nou, molt millor. I encara que jo tingués tretze anys, encara era una nena que no podia sortir de nit, que havia de dormir huit o nou hores per estar perfecta al dia següent.

Jo no me n'anava a dormir tranquil·la, encara que li vaig fer prometre a la meua mare que no buscaria més sense mi, així que no em perdria res del cas, que semblava més meu que d'ella.

No estava disposada a quedar-me amb la intriga així que quan la meua mare se'n va anar a dormir me'n vaig anar a buscar més informació en el meu portàtil. Vaig trobar a un xic problemàtic però que treia molt bones notes, així que guardí tota la seua informació i em vaig posar a dormir. A l'endemà li ho diria a ma mare i com no m'havia costat gens i no m'havia llevat hores de son, no s'enfadaria. Vaig apagar el portàtil i vaig intentar dormir.

Ma mare se n'anava a treballar a l'oficina abans que jo me n'anara, però ja m'havia assegurat de que no avançara. Em va dir que no em preocupara, que ella a l'oficina estudiava altres casos i que quan tornara de l'institut, seguiríem, encara que ella fins i tot no sabia que jo ja havia avançat feina, encara que fóra poc, però jo ja tenia el meu sospitós.

A l'institut, fóra la classe que fóra, no em treia del cap el cas, ja que tots els alumnes parlaven de l'assassinat. Ells estaven espantadíssims per si els mataven a ells, però els alumnes de l'insti, a part de la xica assassinada, no destacaven en els estudis, per tant, no tornaria a atacar l'assassí del rei de cors.

Per fi es féu l'hora de anar-nos-en a casa, l'hora d'explicar a la meua mare coses del sospitós que havia investigat. Quan vaig arribar a casa, ma mare era a la cuina, em vaig asseure al seu costat i vaig començar a explicar-li-ho tot.

-Mare, sé qui pot ser l'assassí!

-Ah, bo! Tu pots investigar sense mi però jo sense tu no... ja me'n recordaré, ja.

-Va, mami, que ho he fet per avançar feina, sols he buscat la informació d'un ex estudiant que em semblava sospitós.

-Va, explica’m, 'inspectora'.

-Doncs a vore, és un xic anomenat Alexandre, era un xic molt problemàtic referint al seu comportament, encara que en els estudis era un autèntic crac. S'esforçava molt en el tema estudis i exàmens, però el seu comportament deixava molt a desitjar. Per treball del seu pare, el xic havia de canviar d'institut cada dos per tres: en 1r va estar a l'institut on havien matat la primera xica i en 2n, en el meu, on va matar l'ex de Jordi. A 3r d'ESO, Alexandre va començar a eixir amb una xica i segons les xarxes socials, n'estava molt enamorat, pensava que era la dona de la seua vida fins que a 4t Alexandre va descobrir que la seua nòvia li havia posat les banyes, així que trencà amb ella. Arran de la ruptura...

-Vés al gra, que te'n vas per les branques!

-Però si ja estava acabant!... Per on anava?... Ah, sí! Que arran de la ruptura va ser un autèntic cas perdut en els estudis. Crec que mata les xiques pel rancor de la infidelitat de la seua nòvia i mata les més llestes per la baixada que van donar els seus estudis en 4t curs.

-El que jo deia, la meua petita investigadora! Ara només cal saber on atacarà la propera vegada i posar policies infiltrats a l'institut, per a que quan torne a atacar, el pillen per sorpresa i no mate cap xica innocent, que no té la culpa de res.

-Ja sé, mami, ha atacat en els instituts on va estar matriculat. Aquesta vegada ho farà en l'últim institut que va estar, on va conèixer la seua exnòvia i on fracassà en quart curs, a l'institut Vistes Font.

-Perfecte, manaré que posen vigilància en aquest institut.

Dos mesos després que ma mare manara posar vigilància per l'institut, va aparéixer Alexandre, però amb el que ell no comptava és que els policies infiltrats estaven esperant. Hi va haver un gran forcejament, per sort no hi va haver cap ferit i el rei de cors per fi tindrà el que es mereix, passar unes llarguíssimes vacances entre reixes.

Ma mare va ser recompensada pel gran treball fet i per evitar més morts. Li van donar una medalla, que després ella em va donar a mi. Mai m'oblidaré el que em va dir: "Si alguna cosa t'agrada de veritat, no et dones per vençuda coste el que coste, només així podràs aconseguir els teus objectius".