L'ALGUERÈS

Per Carlos Costa (2n de Batxillerat)

Coneixem que a casa nostra ha estat sempre parlada la llengua catalana en diversos territoris (a la Comunitat Valenciana, a Catalunya, a Balears, a la Franja de Ponent aragonesa...), i que tammateix és parlada en alguns territoris francesos des dels anys de la Corona d'Aragó, a la zona Languedoc-Roussillon (al Rosselló, a Catalunya nord), però.... coi! Que els italians també la parlen!

Dintre una illa anomenada Sardenya és parlada la varietat “més oriental” (com diuen els seus propis parlants) de la llengua catalana sota el nom d'alguerès (“L'Algaràs, lu nostra parlà, lu nostra catarà”, com ho pronuncien ells, cantant la força coneguda cançò... a l'Alguer, és clar). Aquesta té l'origen en els catalans que poblaren l'Alguer al segle XIV i s'hi va mantenir com a llengua oficial fins el segle XVII. Els seus habitants catalanoparlants, uns 16.000, han mantigut llur llengua fins avui, malgrat la pressió dels dialectes sards, especialment el logudorès, i de l'oficialitat de l'italià.

Una enquesta feta a l'agost del darrer any per Cosins germans (un programa de televisió de la TV3) ens dóna la informació que un 90,1% dels habitants de l'Alguer comprenen la nostra llengua, un 61,3% pot comunicar-s'hi en català, però, malauradament un 22.4% és l'únic nombre d'aquells que la tenen com a primera llengua. Més sorprenent encara és el poc nombre de gent que l'empra més enllà de l'àmbit domèstic, un trist 13,4%, perquè l'altre 86.6% afirma que “l'italià és més gratificador des del punt de vista social” (extreta aquesta frase del llibre de'n Gido Sadi El Català de l'Alguer: una llengua en risc d'extinció).



A les escoles, l'alguerès (lu catarà) ha estat des l'any 2008 present oficialment, però no pas com a altres territoris de parla catalana, amb l'opcionalitat de cursar-hi totes les assignatures en la llengua pròpia, sinó com una assignatura optativa donada els darrers anys de primària i durant secundària. A més, els materials didàctics emprats están redactats en un alguerès poc normatiu, fonètic, i els pocs regulats per l'Acadèmia Algueresa de la Llengua són poc assequibles a causa del preu; per aqueixa raó son fetes vàries dictades i vàries activitats gratuïtes als centres catalans de l'illa per a tothom.

No obstant això, un nou sentiment és nascut fa poc a l'Alguer, doncs ara, la nostra llengua, s'ha esdevingut llengua de moda. Sí sí, ho heu llegit ée, “llengua de moda”, com a Alemanya (on el català és fins i tot estudiat a les universitats com a llengua estrangera). Els joves algueresos han comprés per fi que l'algurès no és una llengua inútil, “da' lus vells, da' lus iaius, da' ra gent majò” com diuen ells. Podran entendre ja les cançons que taralejaven els seus pares mentre escoltaven a na Franca Masu, a na Claudia Crabuzza, a n'Àngel Maresca, i podran gaudir també del reggae de Train to Roots (els quals tenen, a més, una dotzena de cançons en la nostra llengua, un parell de cançons amb Auxili i amb Aspencat, grups de casa nostra) i del hip-hop/rap-raggamuffin dels Last but not least i de Dr. Boots (i qui sap si vindre al Festivern ací a la nostra terreta). També podran comprendre a la perfecció els poetes Carlo Demartis i Pere Lluís Albau.

La cosa més curiosa és que els que som ací en aquest costat del Mediterrani no ens en recordem gaire dels de l'altre costat (diguent-ho sense eufemismes, no tenim ni punyetera idea ni ens preocupem dels parlants de més enllà de les nostres fronteres polítiques, xe!), i segurament som els causants de l'aïllament dels pobrets algueresos (tot tenint ells cartells per la ciutat de “Parlau, Escrivau i Pensau en Català”). Caldria tindre més coneixença sobre els algueresos doncs ells ens estimen força. A més, hi ha des de fa poc Ryanairs directes a la ciutat sarda, així que no tenim pas excusa. Anem-hi doncs a l'Alguer!