ASPENCAT

Per Laura González Galindo (2n de Batxillerat)

Aspencat és un grup musical de Xaló, la Marina Alta (País Valencià). El seu estil s’ha basat en l’ska, el reggae i drum and bass, però en l’actualitat han avançat cap a uns ritmes més electrònics on es pot veure la presència del dubstep. Han aconseguit així, un estil propi combinant sons electrònics amb el seu estil tradicional.

Aspencat

En l’actualitat es considera una de les bandes més referents del País Valencià, que amb la separació dels artistes del grup Obrint Pas se’ls considera com els seus successors. Amb això, han estat considerats juntament amb La Raíz i Orxata Sound System com un dels grups valencians que critiquen mitjançant les seus cançons la cultura institucional del País Valencia pel seu contingut crític i polític en les obres.

Aquest grup naix en el 2005 amb components de diferents pobles de la Marina Alta. Es van donar a conèixer per les seues actuacions a festivals importants i per acompanyar a altres grups valencians com Obrint Pas o la Gossa Sorda.

Al 2007 autoprodueixen la seua primera maqueta i en el 2009 trauen el seu primer disc Obri la llauna, disc que els porta a molts escenaris arreu dels Països Catalans i fins i tot a grans festivals de musica internacional. El 2012 Aspencat torna a la càrrega amb Inèdit, amb cançons noves i d’altres versions de les anteriors. I al 2013 publica Essència en el qual exploren nous territoris electrònics convertint-se així en un dels grups més consolidats dels Països Catalans. Aquest disc porta ha més de 50 concerts i a més ha permés al grup estar en cartells de festivals importants com el Viña Rock.

Aquest grup consta de dos cantants, Kiko Tur i Ivan Gosp; un guitarra, Pep Garcés; un baix, Xavi Arias; un bateria, Jaume Tur; un trombó, Bruno Mas; una trompeta, Rosendo Escrivà; i un teclat, Pasqu Giner.



Una de les meues cançons proferides d’aquest grup s’anomena Quan caminàvem. En aquesta cançó es mescla l’erotisme de l’amor amb el contingut crític i polític anomenat anteriorment. A més, es nomenen carrers i llocs coneguts de València molt significatius, llocs emblemàtics mostrant així la part més bonica de la ciutat. Aquesta mescla permet interpretar l’estima que té l’autor cap a València i al mateix temps la voluntat de caviar la situació política i defensar la llengua. En general, és un grup que m’agrada per l’estil que utilitza en les seues cançons i el seu contingut, però reconec que m’agraden més altres grups com Obrint Pas o la Gossa Sorda, amb un estil i contingut semblant però amb unes lletres de cançons més fàcils d’entendre. En la seua pàgina oficial podem trobar informació de les dates dels concerts i vídeos de les actuacions.