Era tanta l'emoció que durant tot el curs havíem acumulat, que quan vam pujar al autobús no sabíem ven be si plorar o riure. Per suposat, plorarem de la risa, desprès de soltar quatre animalades i cantar-lis als professors que mos ballaren la pelussa,altra cosa no podíem fer.
Havia sigut un curs intens però tot lo bo arriba. El viatge d'anada a Madrid per agafar l'avió cap a Atenes no fou gens pesat. Tinguérem uns quants indignats pel corredor del autobús que reclamaven un mínim de silenci, però res important. Era molt interessant anar passant per clubs d'alterne i vore que tenien mes il·luminació que el campanar del poble. Arribàrem a Barajas i esperarem farolejant tot el aeroport. Per suposat, passarem desapercebuts per a tots, menys per a l'home que va entrar al WC i va eixir espantat dels nostres crits d'emoció. Després d'una quantes hores d'espera agafarem l'avió i ficarem rumb a Atenes.
En l'avió també ens férem de notar, i els crits de: "Anem a morir tots" varen alterar a mitja tripulació. Quan arribarem era hora de canviar l'hora i de ficar els movils apunt. Els treballadors del creuer ja estaven esperant-nos i una vegada en el port de la ciutat, embarcarem en el Happy Dolphin. Una volta acomodats, tocava la visita de rigor al vaixell.
Cada matí un lloc que visitar i cada nit una festa, des de tropicals, Black & Red i disfresses, fins la esperada nit de gala. Per al record quedaran les visites al Partenón de Atenes, la pujada amb burro en Santorini, les anècdotes del polp en Rhodas, les platges impressionants de Mykonos, el calorós clima de Izmir i la impressionant ciutat d'Istanbul, de la qual quedarem enamorats.
Coneguérem a gent de fora, ens coneguérem entre nosaltres i establirem un llaç entre el professors que mai es trencarà. Vicent, Lupe i Empar es varen portar molt bé amb nosaltres i gracies a ells podem dir que ja hem vist alguna cosa d'aquest mon. Mereix una menció especial la nit del karaoke, el brindis de la nostra amiga i admirada Anuska, directora del creuer , els cambrers i el servei de neteja de camarots, gent molt bona i molt simpàtica i com no, el grup d'animació del vaixell, amb el que ballarem i riguerem durant tota la nostra estància. Tant es així que alguns aplegarem a fer practiques d'animació en el corredor de la discoteca.
A banda de ser un viatge cultural, amb les seues frases fetes inventades en vesprades de tertúlia en la piscina, en quant al menjar, sols dir que no ens morirem de fam..ni de sed...tot el contrari! Fartarem i beguérem com si no hi haguera un demà. El tot inclòs es feia de notar durant les 24 hores del dia.
De cada lloc ens portarem un record a les nostres memòries, encara que si la memòria ens llegara a fallar, també ens queden les prop de 2550 fotografies que tenim del viatge. Continua pendent eixe viatge a Marina d'Or per recordar vells temps.
Tant si tornem a anar, com si no, Grècia i Istanbul ja estan als nostres cors per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada