QUI NO GUARDA QUAN TÉ, NO MENJA QUAN VOL.

Per Toni Jiménez Picó

El programa “Salvados” de La Sexta estrenava el passat 9 d’Octubre, un reportatge documental titulat “Cuando eramos ricos”, sobre el despilfarrament de fons públics en obres sense sentit.

Les veus dels dos grans líders politics del país, amb la banda sonora de la pel·lícula “Origen” de fons, sonen iròniques parlant de l’economia espanyola al principi d’un reportatge que es deuria haver fet fa molt de temps, en aquella ja llunyana Espanya “precrisi”.

Fes clic a la imatge per veure el programa

Que temps tan feliç. Milions i milions d’euros de les nostres butxaques invertits en infraestructures inútils, obres majestuoses víctimes d’un consumisme atrotinat, pensades únicament com a mode de lluita entre comunitats autònomes. Parlant clar, el resultat del “Avore qui pot mes”, ha sigut desolador.

El hashtag de Twitter, #cuandoeramosricos es va convertir en Trending Topic (Tema del moment) durant dos dies a nivell mundial. La gent respon quan veu el poc trellat que s’ha tingut a l’hora de plantejar, idear i construir projectes de tal envergadura per part de l’administració. No importa i no es una qüestió de ideologies ni de color polític. Sentit comú en te tothom. El problema es que hi ha gent, que encara no s’ha donat conte de que es per a gastar-lo i justament, es eixa gent la que ens governa, la que vela per el nostre benestar i els nostres interessos.

Els diners volaven com ara volen els treballs. Les retallades, les preocupacions, la cordura i les lamentacions arriben de la mà. Però, desgraciadament, arriben tard. Massa tard. No hem sigut mai rics...però hem interpretat molt be el nostre paper.

• 3r país del mon en Km. d’autopistes i autovies.
• 2n país del mon en Km. de AVE.
• 1r país d’Europa en Nº d’aeroports.

Aquestes dades demostren tot el dit anteriorment. La intenció semblava bona. Però, en aquestes ocasions, la intenció no es el que compta. 

Jordi Evole, mes conegut popularment com “El Follonero”, ens regala un exercici de periodisme molt subjectiu però, a la par, veraç i demostrable. Podeu vore el reportatge en la web del programa.

Fent al·lusió a una frase que diu molt la meua mare: El qui no guarda quan te, no menja quan vol. I així a passat al nostre país. L’ombra de la crisi no podia arribar a les nostres terres...perquè la tapaven les de les grues de la construcció.