Per Ana Alcover (2n de Batxillerat)
El passat dijous 25 de març i amb motiu de les falles de Turís, es va celebrar la tradicional Nit d’Albades. Jo com a fallera que sóc, estava al casal de la meua comissió escoltant com tots els anys aquests càntics quan vaig començar a preguntar-me coses així com d’on prové aquesta forma de cant si es pot aprendre en algun lloc aquest estil musical... i vaig adonar-me’n que no sabia pràcticament res d’aquesta forma de cant i em va vindre un sentiment de culpabilitat i de ràbia de pensar que no sabia res d’un dels tresors del folklore valencià més important.
És per aquest motiu que vaig pensar que seria una bona idea fer el meu treball voluntari de valencià al voltant d’aquest tema.
|
El cant d'estil i les albades formen part del folklore valencià. |
Només començar la meua investigació vaig descobrir que el Cant valencià està format pel cant d’estil i per les albades.
En primer lloc he conegut que el cant valencià és una barreja de totes les cultures que conviuen a les nostres terres a finals de la Baixa Edat Mitjana, així sabem que el cant valencià té trets de la cultura musulmana, de la cristiana i també de la jueva.
Les albades tenen el seu origen en les pràctiques musicals urbanes del segle XIX, mentre que el cant d’estil prové dels càntics dels llauradors del camp mentre treballaven anomenant-se cants a l’aire i posteriorment li afegiren guitarra i guitarristes.
Aquests dos típics cants es diferencien sobretot pel seu acompanyament instrumental. El cant d’estil va acompanyat per una rondalla de corda i vent mentre que les albades van acompanyades per tabalet i dolçaina.