Per Lorena Crespo (2n de Batxillerat)
Maria Lozano Quiles, estudiant de la Universitat Politècnica de València (UPV), es troba cursant Ciència i Tecnologia dels Aliments, després d'una llarga i brillant trajectòria a l’IES Torís.
El primer de tot. Comenta’ns, com descriuries la teua vida estudiantil al nostre institut?
És una etapa que mai oblidaré, tant els bons moments com els no tan bons, els professors, els companys... Tots han fet que siga una etapa inoblidable i molt productiva. El fet d'estar amb les teues amigues tots aquests anys contrasta amb la universitat, on no coneixes ningú. La veritat és que contrasta molt, però la vida estudiantil a l’IES Torís no es podrà igualar mai.
 |
| Maria, antiga alumna de l'IES Torís, estudia actualment a la UPV Ciència i Tecnologia dels Aliments. |
Moltes persones no saben com afrontar un batxillerat i, de vegades, es desanimen. Podries donar un consell personal als nostres lectors?
Primer de tot, és cert que batxillerat comparat amb l’ESO no té res a veure, sobretot el 2n curs. 1r de Batxillerat el podria descriure com un “prepara’t per al que t’espera”, i el segon curs ja requereix molt més esforç. La qüestió és no perdre la calma i no desanimar-se. Tots sabem que és un curs dur, però amb organització i constància, es pot traure. Sobretot: tots els dies aneu a sentir les paraules “PAU” i “temps” quaranta vegades, no us poseu més nerviosos del que toca.
L’IES Torís presenta un gran nivell educatiu front altres centres. Creus que els professors tenen un paper fonamental en aquesta tasca? O sols es mèrit de l’alumnat obtindre bones qualificacions?
Directament, el mèrit el tenen els professors i el centre en general, tot i que està clar que els alumnes han de posar de la seua part. Però tant a nivell educatiu com personal, els professors tenen un gran paper i posen molta pressió, que finalment es veu reflectida a les notes finals, i el que és més important, al selectiu.
Bé, ara voldria saber més dades sobre tu. Ara mateix et trobes a 1r de carrera en Ciència i Tecnologia dels Aliments. Aquesta era la teua primera opció? O, tal vegada tenies algun altra carrera al cap?
Ciència i Tecnologia dels Aliments és un grau molt bonic i els tecnòlegs d’aliments tenen un paper fonamental a l’industria alimentaria. Però no, no era la meua primera opció. El meu somni era i és fer biotecnologia. En ser un grau tan demandat, la nota que es requeria era més alta que la que finalment vaig aconseguir a les PAU. Tampoc cal fer un drama, al cap i a la fi Ciència i tecnologia dels aliments és la rama roja de la biotecnologia. Estic molt a gust en aquest grau i, a més, com a biotecnòleg, poc de futur hi ha a Espanya.
Perquè t’agrada tant la biotecnologia? Com creus que pot beneficiar al món allò que els biotecnòlegs fan als laboratoris? Explica’ns.
La biotecnologia és una disciplina moderna encara que aplica tècniques i mètodes que es coneixen des de l’antiguitat. S’utilitzen organismes per a l’obtenció de serveis i productes útils per a l’home. M’agrada més que res, perquè és com si férem una mescla de tot el que m’agrada i ho ajuntàrem en un sol grau. A més, la importància d’aquest grau no passa desapercebuda; vacunes, antibiòtics, resistència de plantes a determinades plagues, hormones capaces de combatre malalties en carències...
Estudiar una carrera deu de ser molt costós, s'haurà de treballar de forma molt constant i, de vegades podrà resultar un poc estressant. Quines activitats sols fer per desconnectar i recarregar piles?
Com tu dius, cal treballar de forma prou constant i encara que només porte un mes de classes, he de treballar tots els dies. El més important és la motivació, i realment, és difícil no tindre’n quan estàs fent el que t’agrada. Bé, doncs per desconnectar m’agrada llegir durant el trajecte del autobús o entre classe i classe prendre alguna cosa en el bar de la facultat amb els companys de classe, per exemple.
Mirem al futur. Com imagines la teua vida dins de 10 anys, laboralment parlant?
On més disfrute és al laboratori, i des de fa anys que hem veig treballant en un, o al menys és el que m’agradaria. Però actualment no crec que continue aquest grau, ja que realment el que vull estudiar és altre grau. Però la vida dona moltes voltes, no saps mai on acabaràs.
Ara, canviem de tema. Parlem de la greu situació econòmica que esta passant l’estat espanyol, situació que està portant a l’anomenada fuga de cerebros. Penses que es necessari preparar-se davant la possibilitat de tenir que eixir del país per buscar un treball? T’agradaria viure l’experiència? O trobes que és una aventura molt dura?
Pense que sí, davant aquesta situació econòmica el més estrany és que trobes treball dins l’estat espanyol i per tant és indispensable preparar-se per a eixir del país. Sí que m’agradaria viure-ho, la veritat, encara que siga dur separar-se de la família i els amics, però si continue pel camí que vaig, possiblement no tinga altre remei.
Creus que el coneixement i la fluïdesa de parla de diversos idiomes por obrir-te les portes del món laboral?
Clar que sí, de fet, és obligat obtenir el nivell B2 d’anglés per a obtindre el títol universitari. Com deia l’anterior qüestió, si has d’eixir del país per qualsevol raó; treball, una beca, etc. És indispensable tenir idiomes, encara que actualment tindre sols el títol d’anglès trobe que no és suficient, ja que tothom amb estudis universitaris el té, així que què millor que saber alemany també, per exemple.
Per últim, penses que tots els esforços d'avui tindran una recompensa en el futur?
Has de ser una persona molt pessimista per a pensar que no. Tot el que faces ara et repercutirà al futur i tot esforç té la seua recompensa. Pensar en tal cosa és el que realment t’ha de motivar a estudiar un grau, o qualsevol tipus d’estudis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada