EXCURSIÓ A BENICÀSSIM 2014

Per Pepe Iranzo, de 2n A

El Departament de Religió organitza la 4a acampada anual a l´alberg juvenil de Benicàssim, els professors que han acceptat anar amb Vicent han sigut Natàlia i Natxo, uns 80 alumnes de 1r , 2n , 3r , 4t i PQPI han anat a la excursió. A l´alberg hi ha habitacions de 1,2,3,4 i fins tot de 8 persones, l´alberg està a primera línea de platja , té habitacions d´oci , pista de bàsquet , camp de futbol i es troba a prop d´un Consum.

Benicàssim

UN 2013 PA'CAGAR-SE, AMB XAVI CASTILLO

Per Clara Salvador, 2n de Batxillerat

Sembla que Xavi Castillo s’ha quedat amb la crítica i la sàtira que han perdut les quasi 800 falles que van prendre al mes de març els carrers de València. L’irreverent humorista d’Alcoi sí que dispara crítiques durant tots els mesos de l’any a través de les xarxes, però també a través del teatre, el seu plat fort.

“Si el 2013 ha sigut pa cagar-se, el 2014 serà pa no torcar-se!”. Així començaven Xavi Castillo i Enric Juezas l’obra 2013: Un any pa'cagar-se el passat mes de desembre al Teatre Micalet de València.

EMPAR GUAITA: “POTSER NO SIGUEM BONS ESCRIPTORS PERÒ PODEM TINDRE GRANS HISTÒRIES QUE CONTAR"

Per Begoña Almonacil, 2n de Batxillerat

Empar Guaita Crespo va estudiar al nostre IES fins al curs 2012/13 i està cursant enguany 1r de Psicologia a la Universitat de València. L'any passat va ser una de les guanyadores del I Certamen Literari "IES de Torís" amb el conte València, violència. Empar ha tingut l'amabilitat de concedir-nos una entrevista per a parlar-nos de la seua experiència com a escriptora.

IESTUDIANTS ABRIL 2014

Revista del mes d'abril a tot color.

LIP DUB 2014

Aquí dejamos enlazado el vídeo del Lip Dub que grabamos el miércoles anterior a las vacaciones:

INVENTARI ESTELLÉS, DUES CRÍTIQUES DEL RECITAL

Per Maria Palmero (2n Batxillerat)

Entrem al teatre i la primera cosa que ens trobem es un escenari quasi buit on s’aprecia la silueta d’uns faristols, un piano i unes ombres. A poc a poc, una llum il·lumina unes grans ulleres que estan enmig de l’escenari, símbol del poeta que es recitarà. Acabem d’entrar a vore l’espectacle Inventari Estellés; es tracta d’un recull de poemes transcendentals de l’autor de Burjassot que tracten temes tan importants com l’amor i la mort, la feminitat encarnada en les dones treballadores, la mare i la mort, i la sensualitat i el sexe de la mà de Marilyn Monroe i els amants. Cal remarcar la data escollida per al recull de tots aquests poemes és un dia abans del Dia de la dona treballadora i assistim a un espectacle en què els poemes recitats parlen en gran part de la dona.

Cartell del recital

ENTREVISTA A DAVID PAYÀ I MIREIA RICO (DEL GRUP PELLIKANA)

Per Clara Salvador (2n de Batxillerat)

DAVID PAYÀ (Violí i veu masculina de Pellikana)

Què és Pellikana?

Pellikana és un plat típic del nostre poble i del País Valencià, però a cada lloc li diuen d’una manera diferent; hi ha llocs on diuen pericana, a Castalla, el meu poble, diem pellikana. Es tracta d’un tipus d’ensalada, una barreja de molts ingredients que està molt bona, amb bacallà i tomaqueta.

David Payá a la IV Fira de la Música de Benimaclet.

Foto: Clara Salvador

El grup s’identifica amb aquest plat?

Sí, correcte. D’alguna manera podríem ser cadascú un dels diferents ingredients.

ALGUNOS POEMAS DE CLASE

  Añadimos unas breves colaboraciones literarias en forma de poemas que se han llevado a cabo en las clases de castellano durante las últimas semanas:

MI QUERIDO DICCIONARIO

¡Ay! Diccionario, cómo te quiero,

siempre me sacas de dudas con un quiebro

los significados que no entiendo

hay que ver lo fácil que los encuentro.

No me hace falta buscarte,

porque siempre estás en el estante,

no sé por qué, cuando estás a mi lado

es más fácil no hacer faltas ni descalabros.

Cuando te aparto de mi lado

ya no encuentro ningún significado,

me cuesta más hacer los deberes

porque no encuentro el significado de muchos que haceres.

¡Ay diccionario, cómo te quiero

siempre me sacas de dudas con un quiebro,

los significados que no entiendo

hay que ver lo fácil que los encuentro.

                                                    David Salvador

L'IES TORÍS PARTICIPA A LES TROBADES D'ESCOLA VALENCIANA AMB ELS ALUMNES DE BATXILLERAT

L'IES de Torís ha estat present enguany a la 29a edició de les Trobades d'Escoles en Valencià amb un taller de confecció de polseres de gometes, una tendència que causa autèntic furor i que ha arribat des d'EEUU. Tots aquells que s'acostaren a la paradeta del nostre institut van aprendre a confeccionar les famoses polseretes i els encarregats d'ensenyar-ho foren els nostres alumnes de 1r i 2n de Batxillerat (i uns quants alumnes de 4t d'ESO que s'hi van voler afegir). La seu d'enguany de la Trobada ha sigut Corbera (Ribera Baixa) i la data de celebració fou el passat 6 d'abril de 2014. El professorat implicat ha estat Nati Serrano, Natàlia Artés, Maria Jesús Villalba i Jaume Guerrero i a més, dos pares de l'AMPA han col·laborat acompanyant els alumnes a Corbera, José Antonio Martínez Simón i Amparo Alarcón Arabit.

D'altra banda, el nostre centre està d'enhorabona perquè ha obtingut per segon any consecutiu el premi a la participació en la categoria de 1r cicle de l'ESO en el Premi Literari Sambori de literatura escolar en Valencià. A més, un alumne del centre, José Rafael Iranzo (2n A), ha rebut un dels premis Sambori per la seua obra La vida en guerra. L'acte de lliurament tindrà lloc a la Casa de la Cultura de Corbera hui divendres 11 d'abril de 2014.

MONÒLEG: CONTRARELLOTGE ESCOLAR

Ana Alcover 1r Batx. Científic

  Vaig a parlar-vos de l’esport. Mireu, jo sóc una gran aficionada a l’esport, però la veritat és que com que tinc moltes feines, la meua vida esportiva tan sols es limita als dissabtes pel matí, quan me’n vaig a córrer. Bo, la veritat es que si ho mirem bé podria dir que també practique un esport molt dur que encara que no està reconegut oficialment té molts més seguidors i aficionats que el mateix futbol, i al qual jo he batejat com la “contrarellotge escolar”. Aquest és un dels esports més durs i que més destresa requereixen. Bo, l’esport consisteix en apanyar-te-les com siga per a que Amparo no et tanque la porta abans que arribes a l’ institut.

  Jo, la veritat, és que si feren un campionat d’aquest esport guanyaria de totes totes perquè seguisc un dur i diari entrenament. Aquest entrenament consisteix, en primer lloc, en fer com si no escoltares el despertador o, el que sol passar, no escoltar-lo i quedar-te dormint (aquest és un factor molt important per a aquest esport), acte seguit et despertes, mires tranquil·lament el despertador pensant que encara queda una bona estona per a que sone i, de sobte, te n’adones que és tardíssim. En eixe instant t’alces d’un bot i comences a preparar-te. He de dir que no hi ha cosa que t’active més que veure que sols et queden vint minuts per a vestir-te, fer-te el desdejuni, pentinar-te, fer el llit i anar corrent a l’ institut. Açò és molt més efectiu que prendre cinc amfetamines d’eixes.