ENTREVISTA A SONIA ROS ALGARRA: "EL MÉS IMPORTANT DE QUALSEVOL ESTUDI QUE FACES HA DE SER QUE T'AGRADE"

Per Julia Algarra (2n de Batxillerat)

Sonia Ros Algarra va cursar fins a 4t d’ESO a l’IES Torís i a continuació ens conta què ha fet després de l’IES.

Sonia (a l'esquerra) amb dues companyes de classe.

Que estudies actualment Sonia? Com vas accedir a aquestos estudis?

Estic estudiant el Grau Superior d’Educació Infantil i per a poder accedir als meus estudis vaig haver de preparar-me a Xest la prova d’accés que em permetia estudiar aquest grau en una escola pública, ja que jo no vaig fer el batxillerat.

ENTREVISTA A NATÀLIA BALLESTER: "VAIG ELEGIR UN MÒDUL PERQUÈ ÉS EL MÉS VIABLE CAP AL MEU FUTUR"

Per Míriam Alcocer (2n de Batxillerat)

En aquesta ocasió, ens disposem a entrevistar a Natalia Ballester Serra, ex alumna de l’IES de Torís. Actualment està cursant primer de grau mitjà de tècnic en Cures auxiliars i d'infermeria a l’Institut Ciutat de l’aprenent.

Natàlia, fotografiada entre tres companyes de la seua classe actual.

Què és el que més t’agradava de l’IES Torís? I el que menys?

El que més m’agradava i em segueix agradant es que tots són com una gran família, els professors estan pendent de cadascú fins el director. El que menys m’agradava es l’espai. Però ara que no estic a l’IES m’encanta el meu vell institut.

EL CANT D'ESTIL I LES ALBADES

Per Ana Alcover (2n de Batxillerat)

El passat dijous 25 de març i amb motiu de les falles de Turís, es va celebrar la tradicional Nit d’Albades. Jo com a fallera que sóc, estava al casal de la meua comissió escoltant com tots els anys aquests càntics quan vaig començar a preguntar-me coses així com d’on prové aquesta forma de cant si es pot aprendre en algun lloc aquest estil musical... i vaig adonar-me’n que no sabia pràcticament res d’aquesta forma de cant i em va vindre un sentiment de culpabilitat i de ràbia de pensar que no sabia res d’un dels tresors del folklore valencià més important. És per aquest motiu que vaig pensar que seria una bona idea fer el meu treball voluntari de valencià al voltant d’aquest tema.

El cant d'estil i les albades formen part del folklore valencià.

Només començar la meua investigació vaig descobrir que el Cant valencià està format pel cant d’estil i per les albades. En primer lloc he conegut que el cant valencià és una barreja de totes les cultures que conviuen a les nostres terres a finals de la Baixa Edat Mitjana, així sabem que el cant valencià té trets de la cultura musulmana, de la cristiana i també de la jueva. Les albades tenen el seu origen en les pràctiques musicals urbanes del segle XIX, mentre que el cant d’estil prové dels càntics dels llauradors del camp mentre treballaven anomenant-se cants a l’aire i posteriorment li afegiren guitarra i guitarristes. Aquests dos típics cants es diferencien sobretot pel seu acompanyament instrumental. El cant d’estil va acompanyat per una rondalla de corda i vent mentre que les albades van acompanyades per tabalet i dolçaina.

ENTREVISTA A JAIME LOZANO: "EN UNES OPOSICIONS HI HA MOLT A ESTUDIAR I, PER TANT, MOLTA FAENA A FER"

Per Juan Lozano Benavent (2n de Batxillerat)

Hui entrevistem Jaime Lozano, ex alumne de l’IES Torís entre 2002/2003 i 2006/2007. Posteriorment, amb el Batxiller finalitzat, va elegir el grau en Història. El curs passat va estar al nostre institut com a professor en pràctiques del Màster en Secundària.

Per què decidires estudiar Història?
Història era una asignatura que sempre m’havia agradat des de xicotet i era la carrera universitària que més m’agradava quan em va tocar triar-ne una.

Jaime, el dia de la seua graduació.

Com recordes 2n de Batxiller? Fou molt dur?
Tinc molt bons records de 2n de Batxiller. D’una banda, va ser un any molt dur perquè és un curs on cal estudiar i treballar molt. Però d’altra banda, és un curs molt bo perquè vaig fer grans amics i ho vam pasar molt bé.

"EN AQUEST PAÍS FALTEN PANS I SOBREN XORIÇOS"; GLUPS! 30 ANYS

Marc Guaita Igual (2n de Batxillerat)

Aquesta obra comença amb una cançó cantada per tots els artistes on ja ens diuen el que anem a veure. Començada l’obra, apareixen uns personatges babilonis, després apareix una escena que no té res a veure, situats en un bar on al final de l’escena, atrapen al cambrer. Després estan en una sala d'interrogatoris on els personatges no són els mateixos. Però poc a poc es va veient que en les escenes següents van apareixent els personatges de les escenes primeres i es va enllaçant totes les escenes anteriors que, com ja he dit abans, no tenen res a veure. Tot açò, gràcies al tema que té una gran càrrega ideològica, fent una crítica a l’esquerra i la dreta, malgrat que l’obra és una adaptació de l’obra originària de Dagoll Dagom, del 1983, quan ja existia la forma de govern bipartidista, que actualment continua vigent.

Aquesta obra és una comèdia, on predomina l’humor actualitzat i erotisme, amb nombroses cites i burles a personatges actuals i antics. Encara que hi ha escenes on es nota que l’obra és dels anys 80, per la música que apareix en diverses escenes com quan estan a la discoteca, o el que és l’escenari amb aparells propis d’eixos anys.

ENTREVISTA A CLARA SALVADOR: "A LA UNIVERSITAT CONEIXES GENT DE TOT ARREU AMB DIFERENTS MANERES DE PARLAR EL VALENCIÀ"

Per Laura Gonzàlez (2n de Batxillerat)

Clara Salvador va estudiar l'ESO i el Batxillerat a l'IES Torís i enguany ha començat el grau de Psicologia a la Universitat de València.

Que es el que més trobes a faltar de l’IES? I el que menys?
El que més trobe a faltar són als professors que ens han ajudat molt i ens han aportat molt i que sempre està bé tindre un bon record d’ells. També trobe a faltar l’hora del pati, jajaja, perquè en la meua carrera no tenim descans per a esmorzar. I el que menys... el que estiga l'institut en el mateix poble, sempre el mateix, les mateixes classes, horaris i després de sis anys necessites un canvi.

Amb què et quedes dels sis anys a l’IES?
Amb tot allò que m’han aportat els professors tant acadèmicament com personalment, són eixes les coses més importants per al teu futur i la teua vida.

CRÍTICA AL DOCUMENTAL "QUÈ ENS PASSA, VALENCIANS!?"

"Si ells que són valencians no cuiden la llengua, qui la pot cuidar?".

Per Gloria Crespo (2n de Batxillerat)

Aquest és un documental sobre l'ús del valencià a les distintes comarques i pobles de la Comunitat Valenciana (també anomenada País Valencià). La nostra protagonista és una alemanya que ha estudiat català al seu país de naixement (de castellà, en sap molt poc). La protagonista del documental ja ha viatjat per tot Catalunya, la Franja i Andorra per comprovar la parla del català dins la societat (però aixo ocorre en un altre documental anomenat Són bojos, aquests catalans!?) i ara vol anar-se'n a la Comunitat Valenciana per descobrir si es pot viure parlant només en valencià... Si hi ha una societat realment bilingüe...

El documental tracta de donar resposta a aquestes preguntes. Què ens passa valencians? és el títol d'aquest treball que comença a Sant Rafael del Riu (Castelló) i acaba a Guardamar del Segura (Alacant). És la segona part d'una trilogia que aborda la situació del català en la vida quotidiana i que es va iniciar amb el documental Són bojos, aquests catalans!? (com ja he comentat abans) i acabarà amb un altre sobre les illes Balears, quan tinguen l'oportunitat de finançar-lo.

NURIA GARCÍA, PROFESSORA DE MATEMÀTIQUES: "ÉS MOLT SATISFACTORI NOTAR COM APRENEN ELS ALUMNES AL LLARG DEL CURS"

Encetem una nova secció a Iestudiants, La Sala de Professors, que pretén demostrar que els profes són alguna cosa més que els "ogres estrictes" que expliquen, criden l'atenció, fan treballar, posen deures i tenen els alumnes gairebé sense respirar en blocs de 55 minuts cada dia. Confiem que us resulte entretinguda aquesta secció i que us aprofite per conéixer la faceta "humana" del professorat de l'IES Torís. Agraïm la col·laboració de Nuria, la primera professora que s'ha prestat a inaugurar la nova secció. Endavant!

L'EQUIP DE COORDINACIÓ D'IESTUDIANTS

Entrevista realitzada per Maria Ruiz (2n de Batxillerat)

Hui ens trobem amb Nuria García, professora de matemàtiques al nostre institut.

Quina cosa et va decidir a estudiar la carrera de matemàtiques? 

Jo en principi no anava a estudiar matemàtiques. Em vaig decidir a estudiar matemàtiques en COU, curs que ara equival a 2n de Batxiller, perquè em vaig enamorar de les matemàtiques.

Què és el que més t’agrada de les matemàtiques?

La satisfacció que obtinc quan resolc un problema, és el que més m’agrada perquè és com un joc per a mi.

CRÍTICA AL DOCUMENTAL "CIUTAT MORTA"

“No existeix pitjor tirania que l'exercida a l’ombra de la llei amb aparença de justícia”.

Per Maria Lozano Quiles (2n de Batxillerat)

Un grup de persones entra a un teatre al qual li canvien el nom pel de “Patricia Heras”, tracten de veure un documental sobre un dels pitjors casos de corrupció policial de Barcelona que tingué com a conseqüència el suïcidi de Patricia Heras. Els personatges principals són Patricia Heras, detinguda del 4F, desgraciadament contada la seua historia per veu d’amigues, i Alfredo Pestana, també un detingut que conta la seua versió dels esdeveniments.

Una nit, la policia acudeix a desallotjar un teatre okupa al carrer Sant Pere Mes Baix, al centre de Barcelona, on s’hi estava celebrant una festa. Aquests detenen diversos jóvens, alguns d’aquests a un hospital, és a dir, no estaven ni al lloc dels fets, que per casualitat i per l’estètica (cabells al zero, rastes…) semblen perillosos implicats. Comença a haver-hi una sèrie de tortures, malversació d’interessos, per part de les autoritats i es neguen a deixar-los en llibertat. Aquest cas de corrupció desencadena una sèrie d’investigacions i evidencia una Barcelona negra i corrupta, una ciutat morta.

ENTREVISTA A ANNA PALMERO: "UN METGE NO NAIX, ES FA; AMB ESFORÇ I PERSEVERANÇA TOT S'ACONSEGUEIX"

Per Marta Palmero (2n Batxillerat)

Anna Palmero Miralles, actual estudiant de 6é curs de Medicina i ex alumna de l’IES Torís, ens ha concedit aquesta entrevista per parlar-nos del món de la sanitat en general.

Què opines sobre la situació actual de la sanitat espanyola?
En aquest moment estem vivint una espècie de contrareforma sanitària que es pot resumir en: retallades i deteriorament del sistema sanitari, privatitzacions, copagaments i el canvi de model sanitari, en el qual l’atenció sanitària deixa de ser un dret de la ciutadania i queda lligat a l’assegurament.

Anna Palmero, antiga alumna del nostre institut, està a punt d'acabar la carrera de Medicina.

Atenent als copagaments, en Espanya ja existia un en farmàcia per als no jubilats, però amb la nova llei aquest copagament ha augmentat i s’han inclòs als pensionistes, a més, s’aplica també sobre els medicaments que es dispensen a les farmàcies hospitalàries, fet que perjudica a persones amb malalties cròniques. Per tant, es discriminen les persones més malaltes i amb menys recursos, que troben més difícil l’accés a les prestacions sanitàries que necessiten. Així doncs, queda desprotegida una part de la població, els més malalts i els que tenen menys recursos econòmics.