Fumant-se les classes

La recent llei antitabac ha començat ja a mostrar la seua virulència entre les parets de l'institut, els lavabos i les tanques exteriors del pati. A pesar que la prohibició està present des de l'any 2006, pareix que la nova llei ha donat forces i arguments als alumnes que identifiquen el tabac com un símbol de rebel·lia i llibertat. Ara, per això, les imatges que ofereix el pati durant l'hora de l'esmorzar estan agafant un caire còmic i grotesc que el professorat de guàrdia no sap si agafar-lo seriosament o com si es tractara d'un acudit. Quan anem allà on fumen, ells se'n van a un altre lloc; i quan anem al lloc on es desplacen, ells se'n van a un altre, i així successivament. Açò és un caxondeo!!! diu el professorat afectat. De mentre, és possible que algú s'òbriga el cap amb la porteria o amb la canasta de bàsquet, però tant fa. Tot siga per perseguir els fumadors, encabotats a sentir-se protagonistes, plenament capbussats en l'intent d'encendre's un cigarret per bé que no tinguen ganes de xamar. La qüestió és histriònica. Més considerant que també pareix estar de moda el costum de posar-se a la porta de l'IES per fumar i demostrar així la valentia del jovent, amb un peu dins i amb un peu fora. Tampoc és per a tant. Al cap i a la fi, el tabac continua sent perjudicial, una autèntica lacra de la qual ningú pareix fer-se'n responsable... De fet, el govern cobra impostos per fumar.