Per Joan Algarra i Vicente Picó, 4tA
L'església de la Nativitat de la nostra senyora de Torís data del any 1777, encara que l’obra es va començar a l’any 1766. El arquitecte va ser l’il·lustre Antoni Gilabert i Fornés(1716-1792).
Aquesta obra va ser molt important, ja que a la seua inauguració varen assistir molts il·lustres de tot arreu d’Espanya. Segons alguns documents consultats l'Església va costar 30000 lliures i va donar de menjar als seus obres tots els dies.
En quant a la seua construcció és en forma de creu llatina, el seu altar al llarg de la seva història ha estat situat en distints llocs. El lloc original era en l'absis, però va ser canviat al creuer, es a dir baix de la cúpula, després, uns anys enrere va ser traslladat altra vegada al seu lloc original, on es troba en l’actualitat. A l'església hi ha molta abundància de marbres, ja que pràcticament tota està decorada amb aquestos. Documents originals de l’època diuen: “Hay que advertir esta magnifica iglesia que toda ella es de piedra de sillería, y todos los altares son de piedra jaspe, de hermosos y diferentes colores, y hasta los santos son de material; en fin, todo cuanto hay dentro de la iglesia que son los altares, imágenes, columnas, todas son jaspes y hieso y piedra; solamente es de madera el púlpito y el tabernáculo, debiendo advertir que cuantos mármoles se encuentran en dicho templo, son del mismo término”.
Les parts més altes de l’església són la cúpula que te un tamany considerablement gran i el campanar que fou acabat l’any 2000, ja que estava per acabar a causa de la manca de capital, al igual que el seu sòl que es va haver d’acabar 60 anys després d’haver sigut construïda per la mateixa raó. El campanar és un dels més alts de la Comunitat Valenciana, i va ser acabat gràcies al donatiu d’un habitant Torisà.
Els patrons d’aquest temple i de tot el poble són la Mare de Déu dels Dolors i Sant Francesc de Borja antic duc i amo de la villa de Torís al igual que de la ciutat de Gandia. Abans d’haver estat construïda l’església nova, el temple principal era l’actual ermita. L’església també consta d’una capella interior, en la qual després d’unes investigacions s’han descobert dos frescos els quals estaven tapats per les distintes remodelacions i en els quals apareixen dos àngels, a part d’aquestes pintures a l’església apareixen distints frescos originals, els quals es troben als laterals de la cúpula i als costats de l’altar.
En documents originals apareix una frase que va pronunciar el senyor José Blanc en la qual demostra la seua impressió sobre el temple: “de esta iglesia no se puede decir menos, sino que, esopu monibus numeris ABSOLUTUM”.
Des de el 1777 fins l’actualitat l’església ha sigut restaurada distintes vegades a causa del seu deteriorament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada