PREMIS CORRELLENGUA 2016

El Departament de Valencià va donar a conéixer el passat dimecres 14 de desembre els premis del Correllengua 2016, dedicat enguany a Ramon Llull i Pere Calders en un acte celebrat a la Biblioteca. Els premiats van rebre un diploma commemoratiu i després es van projectar els curtmetratges rodats per l'alumnat de 2n de Batxillerat.

CRÒNICA DEL CONCERT D'ALZIRA DE LA RAÍZ I ASPENCAT

Per Clara Campos (1r de Batxillerat)

El pont d’octubre vaig anar amb uns amics a un concert de música en valencià a la localitat d’Alzira. El dia 8 d’octubre, a Alzira, vaig poder gaudir de l’últim concert de la gira de nou disc Entre Poetas y Presos del grup La Raíz, juntament amb altres grups com eren Assekes, Aspencat i La Fúmiga.

Abans d’anar a Alzira, vam quedar tots els amics per sopar junts. Al sopar ens ho vam passar molt bé comentant anècdotes d’altres concerts als quals havíem assistit. Quan vam acabar, la mare d’un amic ens va portar cap al concert. En arribar, hi havia molta gent fent cua per comprar l’entrada per poder entrar al recinte, però nosaltres no n’haguérem de fer, ja que la vam comprar per internet. Mentre ens esperàvem fins que entrara tota la gent que estava en la porta, estiguérem pegant voltes i trobant-nos amb amics que havíem fet a altres concerts.

JA POTS LLEGIR ELS RELATS PREMIATS AL IV CERTAMEN LITERARI IES TORÍS

Uny més, i amb el patrocini de Caixa Turís, Ajuntament de Turís i Ayuntamiento de Godelleta, s'ha fet realitat un llibre en paper que recull els quatre relats premiats en el IV Certamen Literari IES Torís. El llibre, que disposa de dipòsit legal i d'ISBN, està a la venda en la web lulu.com i a disposició de l'alumnat en la biblioteca del centre.

TERTÚLIA LITERÀRIA

El passat dilluns 7 de novembre vam celebrar una tertúlia literària al nostre centre. Els alumnes de 1r A, que s'havien de llegir per a la primera avaluació la novel·la Els ulls del llac, de Francesc Mompó, van rebre la visita de tres mares d'alumnes del grup que també s'havien llegit l'obra i van aprofitar per a compartir impressions amb l'alumnat del grup. La tertúlia fou moderada per la professora de Valencià, Susana Diert. 

CARABASSES DE HALLOWEEN

Amb motiu de la festivitat de Tots Sants, podem trobar a l'IES Torís una exposició de carabasses elaborada pels alumnes de plàstica de 2n C, a càrrec de la professora Elena Mora. Us deixem unes imatges per tal que us feu una idea de com són i us animeu a veure-les de prop.

CORRELLENGUA 2016: RAMON LLULL I PERE CALDERS

Les celebracions del 9 d'Octubre d'enguany han tingut en el Departament de Valencià dos protagonistes literaris: Ramon Llull (ja que ens trobem en l'Any Llull) i Pere Calders (pel 80é aniversari de l'inici de la Guerra Civil). Els alumnes d'ESO del centre han elaborat obres plàstiques al·lusives a fragments de la producció literària d'aquests importants escriptors de la nostra literatura, obres que romanen exposades aquesta tardor a la planta baixa de l'IES Torís.

L'IES TORÍS, MILLOR CENTRE PÚBLIC VALENCIÀ EN L'ÚLTIMA SELECTIVITAT

Des d'Iestudiants volem felicitar la promoció que el curs passat va estudiar 2n de Batxillerat al nostre centre, ja que com han publicat El Mundo o Las Provincias, s'han situat com el millor centre públic de tot el territori valencià. Els nostres alumnes han obtingut una nota mitjana de 7,304 i han ocupat la 9a posició si comptem col·legis concertats i privats, tot un rècord tenint en compte que s'hi han presentat més de 450 centres.

La promoció que va acabar 2n de Batxillerat el curs passat i que a hores d'ara està ja continuant la seua formació en la universitat «ha sigut la primera que ha realitzat tots els estudis de secundària i batxillerat en el nou edifici i també és la primera promoció que ha incorporat alumnat de Godelleta», ha declarat a la premsa el director de l'IES, Carles Celma.

BENVINGUTS AL CURS 2016/17

Tot i que ja portem uns quants dies trepitjant les aules i els corredors de l'IES Torís, encara no havíem pogut donar-vos la benvinguda com cal des del blog del centre, Iestudiants. Un any més ens retrobem en aquest racó de la xarxa, disposats a compartir amb vosaltres els treballs més reeixits que fem a les aules, a entretindre-vos i a demostrar-vos que l'institut és una finestra oberta al món. Tenim per davant nou mesos engrescadors i volem fer-vos partíceps del nostre entusiasme per aprendre tots de tots. Acompanyeu-nos un any més, segur que no us en penedireu!

REVISTA IESTUDIANTS - JUNY 2016

Ací us deixem l'última revista del curs 2015-2016. És possible que encara en trobeu alguna en paper a la consergeria.

NOÈLIA VIDRIER: "ESTUDIE ARPA PERQUÈ ÉS UN SOMNI QUE TINC DES DE XICOTETA"

Per Rebeka Blega (2n de Batxillerat)

A continuació tenim l’oportunitat d’anar més enllà de les portes de l’institut per a entrevistar a Noelia Vidrier Samblás, exalumna del nostre centre i actual alumna del Reial Conservatori de Música de Madrid en l’especialitat d'arpa. Noelia va formar part de la primera promoció de Batxillerat de l'IES Torís, que obtingué el títol en el curs 2010/11.

Què recordes del teu pas per l'IES Torís?

Podria parlar de moltes coses però definitivament una de les coses que recorde de quan estàvem a la plaça és el rebombori dels canvis de classe, teníem molts canvis d'aules. No era un institut en condicions, sobrevivíem com podíem, però ens apanyàvem prou bé. Quan teníem classes en la planta baixa, que ara és la llar dels jubilats, obríem les finestres i en els bancs on s'hi assentaven els iaios, ens posàvem a parlar amb ells. També recorde al conserge, que tenia una garita molt xicoteta, la quarta part de la que ara té Amparo. Ho recorde tot prou divertit, amb els companys de tota la vida. L'única cosa que no m'agradava era anar els dilluns i dimarts per la vesprada, però en general va ser una època feliç i sense preocupacions.

EL VALENCIÀ I ELS NOUVINGUTS

Per Carlos Costa (2n de Batxillerat)

Em presente (o presento): Sóc en Carlos Costa. I ara em direu: “I a mi que coi (o sigui, collons) m’importa això, rei? (o mante, bonico, paio)... Doncs bé, com veieu sóc catalanoparlant (o valencianoparlant), però aquesta llengua tan bonica no és pas la meva llengua materna. La meva família és lusòfona, és a dir, de parla portuguesa. Quan tenia aproximadament set anys em varen dir que ens mudaríem a un poblet de la Ribera que parlava valencià. I jo em vaig dir “I això del valencià, què punyetes és?”. Total, vaig arribar a un poblet amb gent molt agradable que parlava una llengua que em va enamorar (imagineu-vos una escena bucòlica com la Heidi passejant per la muntanya amb pardalets i bestieses carrinclones d’aquestes).

Pocs anys després, vaig haver d’anar-me’n d’Espanya, i per dissort vaig perdre el contacte amb el valencià. Però quan vaig tornar un parell d’anys després, la fatalitat ja estava instal·lada a casa nostra. Us imagineu la meva estupefacció quan em vaig assabentar que ja no teníem ni tan sols Canal 9? (sense parlar de Punt 2, Ràdio 9... Coi! Que ens havien tancat l’emissió de TV3!) Ens quedaven solament alguns canals locals de poca qualitat que endemés parlaven un valencià dubtosament normatiu. Això em va ferir al cor (em va fotre bastant, siguem realistes) i em vaig preguntar per què tanta agressió cap a la nostra llengua.

CRÍTICA DE LA PEL·LÍCULA "EL CAFÉ DE LA MARINA"

Per Ruth Picó (2n de Batxillerat)

“La Caterina té els seus amors i la seua historia” va dir amagant l’anell a la butxaca.

Caterina, la xica del cafè d'un poble de pescadors de principis del segle XX, està marcada pel seu passat imperdonable. Contra tot pronòstic, naixerà una història d'amor amagada davant de tot el poble, que anirà creixent . Per tant, el tema de la pel.licula és la vida marinera i el passat obscur de Caterina. En quant als personatges tots treballen de la pesca i Caterina i el seu pare porten el cafè on els mariners descansen i alguns es posen a to.

Com a personatge principal trobem a Caterina, interpretada per Marina Salas, una actriu espanyola de cine, teatre i televisió. Entre els seus papers destaquen Katina Herreruela en Tres metros sobre el cielo i Vilma Llorente d'El barco. Caterina és una dona valenta a qui no li dóna por la solitud però ningú es fixa en ella. “Sóc la noia del café de la Marina que ha de somriure i després està sola, sempre envoltada de les mateixes cares, sempre el mateix”, marcada pel seu passat el qual les males llegües del poble han anat expandint-lo. La cotorra d’aquest poble és Rufina (Míriam Alamany) anomenada així ja que el seu home és Rufí, un mariner que s'emborratxa moltes vegades i ella sempre està dotorejant i parlant malament de tothom, en concret de la Caterina, però ella sap defendre's molt bé, amb frases com “De raspalls ja en tenim un i no necesitem la teua llengua, Rufina".

ENTREVISTA A SERGIO SAIZ: "PER DAMUNT DE TOT UN PROFESSOR ÉS UN GRAN ACTOR"

Per Isabel Fraile (2n de Batxillerat)

Hui entrevistarem Sergio Saiz, llicenciat en Filologia Anglesa i actualment professor d’anglés en l’IES Torís.

Vas tindre sempre clar allò que volies estudiar? Quan ho decidires?

La veritat és que no, no vaig tindre les coses clares fins 3r de BUP, que ara correspon a 1r de Batxillerat, quan tenia uns 17 anys. Sempre m’havia agradat l’anglés i a més, hi tenia facilitat encara que no vaig tindre bons professors. Eixe any la meua professora d’anglés em va recomanar que fera la carrera de filologia ja que era dels pocs de la classe que aprovaven amb aquella dona, i va ser en eixe moment quan vaig començar a pensar que potser l’anglés seria una bona opció, i finalment, vaig decidir estudiar filologia.

L'ART DE FER RIURE

Andrea Ruiz Tarín (2n de Batxillerat)

S'apaguen les llums, sona una cançó de The doors versionada en català i un focus il·lumina a un personatge en meitat de l'escenari que sembla que està fent un striptease. En efecte, el show de Xavier Castillo acaba de començar.

Si alguna cosa està clara abans d’anar a una actuació de Xavier Castillo és que les rialles estan assegurades... el que ve després és inesperat. L'objectiu principal de les seues actuacions és, en efecte, fer riure al públic i açò ho aconsegueix mitjançant l'ús d'una vestimenta extravagant (tangues), les frases recurrents "Què què?!", "Això ho pague jo!" i la proximitat que mostra amb el públic. Tanmateix, darrere d'aquestes rialles hi ha una forta crítica centrada, sobretot, en els polítics espanyols.

ENTREVISTA A AMPARO GENOVÉS: "EL PROBLEMA DE LES RETALLADES CONTINUA A LA UNIVERSITAT"

Per Ana Pla (2n de Batxillerat)

Entrevistem Amparo Genovés, antiga alumna de l'IES Torís, que actualment es troba cursant el primer any de Magisteri a la Universitat de València.

En primer lloc, comenta'ns com descriuries la teua trajectòria a l'IES. Creus que el nostre IES té un bon nivell d'ensenyança?

La veritat és que la meua trajèctoria a l’IES ha sigut molt curta i satisfactòria ja que he conegut persones i aprés coneixements indispensables per a la vida. Pel que fa al nivel d’ensenyança, realment pense que és un dels instituts on més nivell acadèmic s’aconsegueix, prova d’açò són els resultats del selectiu.

TORÍS I ELS POBLES DEL VOLTANT PARLEN ELS UNS DELS ALTRES

Per Paula Esteve Almonacil (2n de Batxillerat)

En primer lloc, començaré parlant de Manuel Sanchis Guarner, ja que aquest escriptor ha sigut el meu guia per a poder parlar de Torís i els seus pobles veïns.

Manuel Sanchis Guarner naix a València en 1911 i mor en 1981. Va ser filòleg i historiador i és considerat el pare de la filologia moderna a terres valencianes. 
És autor d'una vasta obra que comprén estudis de lingüística, literatura, història, etnografia i cultura popular, centrats en el País Valencià, però també en la resta dels domini lingüístic i la península Ibèrica. Va publicar obres cabdals per a la filologia i literatura catalanes i també per a la formació identitària del País Valencià com Els pobles valencians parlen els uns dels altres (1963-1983).

RESSENYA DE LA PEL·LÍCULA "10.000 KM"

Per Lara Vallés (2n de Batxillerat)

“Què t’esperaves?”

“Doncs que em saltessis als braços apassionadament… com en les pel·lícules”. 

Sergi i Alexandra són una parella jove de Barcelona amb una il·lusió: ser pares. Però la vida els sorprendrà en el seu idil·li el matí en que Àlex rep un mail que li obri la porta d’acceptar una beca per anar a treballar a Los Ángeles durant un any. És un somni complert, l’oportunitat que pot posar en marxa una carrera d’èxit. Però, i Sergi?, i els seus plans junts? Serà capaç la seua relació de suportar els 10.000 quilòmetres que estan a punt de separar-los?

Aquesta història petita, encara que profunda, és obra del director català Carlos Marques-Marcet, que també ha dirigit més recentment (any 2015) el film 13 dies d’octubre, encara que aquesta pel·lícula no té res a vore amb 10.000 km, ja que conta una història ambientada al final de la Guerra Civil espanyola, de contingut majoritàriament polític. 10000 km, per la seua part, és, com ja he dit, una història d’amor i de vida, difícil d’enquadrar en un gènere concret.

REVISTA IESTUDIANTS - ABRIL 2016

Nova edició de la revista. Si la voleu, podeu demanar-la a consergeria.

L'IES TORÍS, A LA TROBADA D'ESCOLA VALENCIANA D'ALGEMESÍ 2016

Un any més l'IES Torís ha estat present a la Trobada d'Escola Valenciana, que enguany s'ha celebrat a Algemesí. El passat diumenge 17 d'abril el nostre va ser un dels més de 100 centres eduactius de la Ribera que van estar presents a la festa per la llengua. Per allí van desfilar unes 20.000 persones i nosaltres vam oferir un taller sobre antroponímia, "Com et diuen?", en el qual els participants podien escriure el seu nom de forma creativa amb palletes, purpurina, granadures i altres elements decoratius. Hi van assistir alumnes de 4t d'ESO i de Batxillerat i estigueren acompanyats pels professors Nati Serrano, Jaume Guerrero, Maria Jesús Villalba i Natàlia Artés.

CRÒNICA DE JAUME I

Per Miguel Ruiz Torroelles (3r d'ESO A)

LA MODERNITAT REPUBLICANA A VALÈNCIA

Sofia Añón Picó (2n de Batxillerat)

El MuVIM acull aquests dies la major exposició sobre la modernitat republicana que es recorda en la ciutat, amb més de 280 representacions artístiques, que apropen a l’espectador a un patrimoni artístic molt interesant.

Es tracta d’una exposició que recull tant obres d’altres exposicions o arxius, fins obres privades. Predominen els cartells de propaganda política però també podem trobar pintures, escultures, cartells de fires taurines, de la fira d’estiu, de les Falles, documents oficials de l’època, diaris, fotografies o cartes.

LA PASQUA A TORÍS

Per Rebeka Blega (2n de Batxillerat)

La Pasqua és un terme religiós que procedeix del llatí i representa tant una important festivitat religiosa com la celebració de l'arribada de la primavera. La Pasqua se celebra de manera diferent en cada país i en cada poble. Hui ens centrarem en com ho fan els veïns de Turís.

Pel que fa a la part religiosa, a Turís hi ha dos corrents religiosos, el més predominant és el catòlic, però també hi ha l'evangèlic.

PARLANT DE "CAMINS AL SUD", AMB SERGI DURBÀ

Per Rafa Martínez i Juan Carlos Soriano (2n de Batxillerat)

Sergi Durbà (Sagunt, 1979) és llicenciat en Filologia Catalana, professor de valencià i escriptor. Difusor del valencià allà per on passa.

Eixírem de la classe de valencià com qualsevol dijous, quan de sobte trobàrem una figura que ens recordava a un vell conegut, era Sergi Durbà, el nostre tutor de 1r d’ESO. Parlava amb el director de l’IES, mentre caminàvem tots decidits a assistir a la xarrada sobre el seu llibre Camins al sud. Una volta asseguts a l’aula d’usos múltiples veiérem a Sergi, un poc nerviós, cal dir-ho, però amb l’entusiasme de tornar a veure els seus antics alumnes.

FESTIVERN: MÉS QUE UN FESTIVAL!

Per Ainhoa Blasco Pérez (2n de Batxillerat)

Que vàreu fer per a acomiadar el darrer any 2015? De segur que organitzàreu els millors plans! Molts joves del País Valencià i Catalunya es van decantar per passar els últims dies de l’any al festival que va tindre lloc a Tavernes de la Valldigna, el Festivern.

L’essència del Festivern és organitzar una Nit de Cap d’Any arrelada a la nostra música i la nostra cultura, i presenta uns objectius clars, que van des de la normalització de la música en valencià, la promoció de grups joves, la difusió diferents estils i gèneres musicals des de les noves tendències, incloent la música d’arrel i d’autor fins a la reivindicació de la nostra cultura popular, així com la integració del festival dins de l’entorn cultural i festiu de la localitat on es celebra cada any.

MORE FIFTY WORDS STORIES (DOT COM)

Magician

He had been practising his tricks for years. Yesterday, I was waiting for him but he didn’t appear. Suddenly I went into his room and I saw a strange thing. It was a rabbit under the bed and he looked at me in a strange way. Where’s my husband?

An uncertain tomorrow

I was dreaming of my death. I saw myself in my grave. People say we can’t dream that we are dead, though. Then I woke up and I saw a lot of people in my room. However, I felt invisible. They were wearing black clothes. So weird…

Isabel Fraile, 2 BAT

Fake name.

Anika was working in Russia for the FBI. When she arrived at the hotel, the room clerk was talking with an American woman who said she wasn't married, so her husband couldn't have had a car accident. Then Anika remembered she had checked in with her real name.

FIFTYWORDSTORIES.COM

Hi there!! It’s been a while since you last came across such good fiction short stories as those below. And yeah, short means short. Open-ended fifty-word narratives full of wit, conciseness and insightful subjectivity well worth perusing. Which one is your favourite?

Could it be?

I can’t sleep. I feel a presence breathing.

I thought I was crazy. One night screams woke me up. I saw a light that was coming from the basement. I tried to open the door. Unfortunately, I couldn’t. The door had been closed before I lived there.

Obsessive love.

When I saw your eyes I fell in love. I am infatuated. I can’t forget you, honey.

Your scent is so sweet (He smells the girl’s skin). Oh, Love, don’t cry. I don’t want to do anything bad to you. The only thing I want is your love.

Lorena Crespo, 2 BAT

CARTAS DE AMOR, CARTAS DE AMOR Y MÁS CARTAS DE AMOR

  El pasado 19 de febrero se entregaron los premios del concurso de cartas de amor que ya, a la chita callando, ha llegado a su sexta edición convirtiéndose así en una de las actividades culturales más asentadas de nuestro centro. Un año más, el director del IES, Carles Celma y la jefa del Departamento de Castellano, Pilar Pérez, hicieron entrega de los diplomas acreditativos a los ganadores. Hay que señalar que, con cada edición, el nivel de los participantes es más elevado, con lo que el trabajo del jurado del certamen tiene cada vez más problemas a la hora de decantarse por unos trabajos u otros. Realmente se hace muy difícil alcanzar un veredicto acorde con el esfuerzo que muestras curso tras curso los alumnos.

María Clemente, ganadora de la categoría de primer ciclo, junto a Carles Celma y Pilar Pérez

ENTRE FANTASMES

Per Ana Añón (3r B)

Hi havia una vegada en un poble solitari un misteri que estava per resoldre.

Maria i Jèssica, eren germanes i aquestes se'n van anar de vacances al poble solitari amb els seus pares. Quan van arribar els va atendre el recepcionista d’un xicotet hotel, aquest els va indicar l’habitació i es van allotjar. Maria, una de les germanes, volia anar a passejar pel poble per a descobrir el misteri dels fantasmes dels quals tots parlaven. En canvi, Jèssica tenia molta por i no volia anar. Els pares no creien en eixe misteri dels fantasmes, deien que era una ximpleria i van convèncer a Jèssica per a què se’n anés a donar una volta pel poble amb la seua germana, i aquesta no tenia mes remei que accedir.

TXARANGO EN CONCERT

Ruth Picó (2n de Batxillerat)

La gent estava nerviosa, entusiasmada, impacient, cridant i de sobte va eixir un tècnic, despres ja els vam vore… Txarango va eixir a l’escenari!

El 9 d’octubre se celebra l’entrada triomfal del rei Jaume I a València i per aquest motiu a Alzira 7.000 persones vam gaudir d’un concert de música en valencià. Los off beatters, Txarango, La Gossa Sorda i La Fúmiga van ser els grups que participaren. Dos d’aquests grups, Txarango i La Gossa, van anunciar que eixe era l’últim concert de la gira que estaven realitzant. Això va fer que el concert fóra més emotiu.

A les 21:30 començava, hi havia prou cua però anava molt ràpida. En la entrada tiraven al fem tot tipus d’alcohol, incloent les cerveses i els taps de les botelles d’aigua. Una vegada dins del lloc on se celebrà el concert a l’esquerra podies trobar tendetes, a la dreta els banys i al centre, l’escenari.

CRÍTICA SOBRE EL RECITAL DE POESIA DE VICENT CAMPS

Lorena Crespo (2n de Batxillerat)

Vicent Camps estudià declamació en València i des de fa aproximadament vint anys es dedica professionalment a la narració oral i ha recorregut recitant, pobles i ciutats valencianes i de la resta de l'Estat espanyol, portant la paraula de poetes i narradors per centres escolars, llibreries, cases de cultura, biblioteques i teatres.

Un dels seus últims destins va ser el passat dia 21 de desembre el Teatre Ideal de la nostra localitat, Torís, convidat per l'IES. L’ambient era idoni, alumnes de segon cicle i batxillerat. Alumnes amb uns coneixements i amb una maduresa mental òptima per a poder gaudir de versos espectaculars.

No estic ben segura, però al meu parèixer aquest últim recital va resultar el més íntim al qual he assistit. Tal vegada era perquè érem ben pocs o per la simpatia i el bon ambient que desprenia Vicent Camps. Aquesta vegada no sols es va dedicar a recitar poemes sinó també va intentar apropar-se als alumnes, comentant anècdotes pròpies o bé explicant el rerefons dels versos recitats i la història que amaguen.

L'ASSASSÍ DEL REI DE CORS

Per Cynthia Martínez (3r B)

Era un dia com un altre qualsevol. Jo em trobava a la classe que menys m'agradava i era l'última hora; estava esperant que s'acabara d'una vegada per anar-me'n a casa. Estava molt cansada, aquella nit no havia dormit gens. I tot per l'examen de socials que segur que he suspés.

Estava a punt d'adormir-me, quedava un quart d'hora per anar-me'n a casa i de sobte ens sobresaltà el soroll d'un tret i consecutivament un crit. No sabíem que fer, si amagar-nos, si prendre'ns-ho com una broma pesada d'algun alumne o si cridar. Ens vam quedar tots sense saber què fer, només pensava que també podíem fer un simulacre, com el d'incendi, però per a casos com aquest, seria més oportú la veritat.

A part de cavil·losa també estava espantada, perquè no semblava que fóra una broma. El professor va sortir de la classe, encara que ell tenia més por que nosaltres, però no havia de semblar-ho. Tots els professors havien eixit per veure què havia passat.

IV CERTAMEN LITERARI IES TORÍS

En valencià - En castellà

L'IES de Torís organitza un certamen literari amb l'objectiu de promocionar la creació narrativa entre els joves, tant en valencià com en castellà.

 En aquesta  edició, les obres admeses tornaran a ser relats curts de ficció. Les bases del certamen són les següents:

1. Poden participar tots els autors residents a la Comunitat Valenciana, que hagen nascut entre els anys 1993 i 2004 (tots dos inclosos).

"UN BERENAR A GINEBRA", CRÍTICA DE LA PEL·LÍCULA

Per Juan Carlos Soriano Alcalá (2n de Batxillerat)

“Si l'ànima va pel cel perduda entre estrelles, jo la vull arrapada a la lluna com un gat rabiós, una ànima d'estrella nana a estrella gegant milers d'anys d'una estrella a l'altra, milions d'anys d'un foc d'estrella a un altre foc d'estrella, mig esglaiada entre l'eufòria de les galàxies per poder-me recer al ventre d'una estrella bella de quaranta mil milions d'anys donaria de bon gust el tros de vida que em queda”.

Joan Carreras, Vicky Peña i Cristina Plazas protagonitzen la pel·lícula.

Aquesta és una cita de Mercè Rodoreda que la diu al final de la pel·lícula on es troba amb les seues flors roges amb una felicitat pletòrica, que intenta expressar que si per ella fóra, romandria tota l'eternitat en una estrella bella llunyana a canvi de la seua vida.

YOUTUBERS

Por Lidia Serra y Naomi Valenzuela (2º FPB - Adm)

  Como su nombre indica, un youtuber es alguien que utiliza la famosa página web de colgar y difundir vídeos para difundir sus creaciones personales y así, de paso, hacer algo de dinero (o mucho, depende del caso). Vamos hacer un repaso a algunos youtubers que triunfan en Estados Unidos, pero que, además, también son famosos en otras partes del mundo. Esta es una lista con cuatro de los mejores que podéis encontrar en la red.

Cameron Dallas: Es un youtuber, viner, actor y modelo, nacido en Nueva York el 8 de septiembre de 1994. Tiene una hermana llamada Sierra Dallas, también famosa por sus vídeos graciosos. Es partícipe de Magcon, un grupo de 9 jóvenes, que hacen vídeos en Youtube y se van juntos de gira alrededor del mundo. Sube vídeos de risa a su canal de Youtube: Cameron Dallas. Tiene más de 4 millones de subscriptores. También tiene Twitter, Instagram, Snapchat, Vine, Facebook. Tiene dos películas llamadas: Expelled de 2014 y Outfield que la protagoniza junto a su amigo también Youtuber Nash Grier.

GOING MULTILINGUAL!!

Por Isabel Fraile y Ángela Sanseverino (2 Bat)

Carteles en cuatro lenguas por todas partes, pegatinas con el logo de la Unión Europea sobre un fondo azul, asignaturas que se dan en inglés y en francés… ¿pero qué está pasando aquí?

Te lo explicamos todo en esta interesante entrevista que hicimos a los cinco profesores de nuestro instituto que participaron en el programa Erasmus +.

Ángela: Sabemos lo que es Erasmus + porque nos han explicado algo sobre el programa, pero, ¿de dónde surge la idea de participar en él?

Sergio: Nuestro centro está desarrollando un programa llamado Proyecto experimental sobre el desarrollo y la motivación escolar a través de CLIL (Content Language Integrated Learning), el cual incluye docencia de asignaturas no lingüísticas en inglés y francés. Esto significa que los profesores que imparten esas materias tienen que formarse en lenguas extranjeras, y ahí es donde entra Erasmus +, ya que se trata de un macro programa que financia las acciones formativas de los docentes con fondos de la Unión Europea, como ha ocurrido en nuestro caso.

IESTUDIANTS EN PAPER, DESEMBRE 2015

Última edició de 2015 amb el especial. Si la voleu, encara en queden a consergeria.