Autor: Óscar Dalmau (4t C)
Acabava d’eixir de classes de piano, anava pel carrer amb una motxilla penjada al muscle on portava les partitures i les claus de la nova casa a la qual m’havia mudat. La casa no m’agradava perquè només estava la meua família a la finca i en algunes parts hi havia cases acordonades per culpa dels okupes. En arribar al pis vaig obrir la porta principal que grinyolava, estava enfront del pati de llum, vaig pujar les escales cegues de fusta que també grinyolaven i donaven vertigen. Una vegada al segon pis, el 2n A, vaig obrir la porta i vaig veure un post-it de color groc que deia amb la lletra de ma mare que aplegaria un poc més tard. Vaig deixar la motxilla a terra i em vaig endinsar pel passadís, vaig veure una silueta, encenguí el llum i l’ombra no hi era. Després vaig escoltar un colp i em vaig dirigir ràpidament a la porta. Quan vaig arribar un home em va agafar i em va estampar contra l’espill i el moble que estava al rebredor. Vaig caure a terra i intentava fugir-hi; però em va xafar l’esquena i em va alçar pels cabells. Després que em relliscara pel passadís i deixara un reguer de sang i llàgrimes li vaig mossegar la mà, vaig córrer cap al pati de llums, vaig obrir la finestra per agafar-me a una canonada que començava al segon replanell per tal de pujar al tercer, però m’ho impedia la pluja que em feia esvarar.
En arribar al tercer pis vaig posar la mà a la finestra i l'home que havia passat sense problemes perquè no hi havia porta sinó cintes policials, va xafar-me-la perquè em caiguera. Li vaig estirar la caputxa i vaig córrer fins la vivenda. Allà m’arrossegà fins a la finestra, m’estampà contra el vidre amb mig tronc del cos fora i es va caure la caputxa negra que duia a la mà. En eixe moment, que entrava un raig de llum, me n’adoní que era el rostre del meu pare. Malgrat tot,em va tirar pel pati de llums, em vaig agafar al primer estenedor que vaig poder, vaig cridar i, en quatre segons, es va trencar i vaig caure mentre cridava, plorava, com una càmera lenta. Vaig eixir del meu cos flotant de manera transparent, com un fantasma, no entenia per què estava mirant el meu propi rostre ple de sang.
