ENTREVISTA A JAUME SOLER: "EL QUE MÉS M'AGRADA D'UNA FEINA ÉS VEURE QUE SIGA ÚTIL"

Per Alicia Ruiz (2n de Batxillerat)

Aquesta vegada entrevistem a Jaume Soler, cap d’estudis de l'IES Torís i professor de Tecnologia Industrial.

A què et dedicaries si no fores docent?

La veritat és que hi ha prou feines que m’agraden, podia haver-me dedicat a moltes coses molt diferents. Si fóra un negoci, m’hauria agradat tindre una llibreria, ja que m’agrada molt la lectura. També m’agraden les coses relacionades amb la natura i el medi ambient, com ara haver sigut guarda forestal o alguna cosa així. Per sort tinc prou interessos i podria treballar en coses molt diverses.

LA TAINA

Per Maria Ibáñez (2n de Batxillerat)

La taina és un ball típic de Turís, iniciat a l'any 1800. Aquest ball es ballava a l'era del Pi, situada al Turrulló, una part elevada de Turís, on els diumenges es reunia molta gent del poble que ballaven en grup, formant un cercle i de vegades, eixia alguna parella a ballar enmig de tots.

La indumentària que duien era vestits de faldellí, és a dir, una tela grossa i sense ornaments. A dia de hui, els vestits llueixen molts brodats a la falda. D'altra banda, hi havia un grup de gent que feia ritmes al so del tabalet i la dolçaina. Abans no s'utilitzaven les castanyoles, però hui en dia s'utilitzen i li donen sonoritat a la cançó.

ENTREVISTA A L'ACTRIU JÚLIA FORTAÑA: "ÉS MOLT DIFÍCIL TROBAR PAPERS EN VALENCIÀ"

Per Maria Sala (2n de Batxillerat)

Un dels últims projectes d’aquesta jove actriu ha sigut El fil roig de la consciència, un curtmetratge realitzat per alumnes de Comunicació Audiovisual del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València, que prompte tindrem per internet.

Com va nàixer el teu desig d’actuar, de ser actriu?

El meu desig d’actuar realment va aparèixer des de molt xicoteta perquè jo comencí a fer teatre quan tenia 4 anys com a extraescolar del col·le, i una anècdota molt curiosa (riu) és que recorde que jo volia ser actriu però a la vegada pensava que, clar, era un treball molt compromès perquè si et donaven un paper d’una pel·lícula i mories com a personatge, jo pensava, home doncs almenys que la pel·lícula siga bona perquè si he de morir doncs que almenys la pel·lícula després tinga èxit (riu) i això era el que em feia plantejar-me que no volia ser actriu; però des de super xicoteta. I després vaig seguir i en l’institut ja poguí entrar primer en l’optativa, després en la companyia i després ja en la companyia professional i, bé, ja començar a menejar-me, a trobar mànager o algú que em menejara i clavar-me de ple en el món.

LA FUNDACIÓ SAMBORI PREMIA DOS ALUMNES DE L'IES TORÍS EN EL SEU CONCURS DE LITERATURA EN VALENCIÀ

Divendres 5 de maig es van lliurar a Guadassuar els premis comarcals Sambori 2017 de narrativa en valencià. Enguany l'IES Torís està de doble enhorabona perquè dos dels nostres alumnes, matriculats al grup de 1r d'ESO A, van ser premiats en la categoria de primer cicle d'ESO: Rubén Guaita (per l'obra La sort de tindre un germà) i Andreu Rodrigo (per l'obra Vila Desèrtica). La professora de valencià i tutora dels alumnes, Susana Diert, va assistir a Guadassuar al lliurament de premis.

L'ALGUERÈS

Per Carlos Costa (2n de Batxillerat)

Coneixem que a casa nostra ha estat sempre parlada la llengua catalana en diversos territoris (a la Comunitat Valenciana, a Catalunya, a Balears, a la Franja de Ponent aragonesa...), i que tammateix és parlada en alguns territoris francesos des dels anys de la Corona d'Aragó, a la zona Languedoc-Roussillon (al Rosselló, a Catalunya nord), però.... coi! Que els italians també la parlen!

Dintre una illa anomenada Sardenya és parlada la varietat “més oriental” (com diuen els seus propis parlants) de la llengua catalana sota el nom d'alguerès (“L'Algaràs, lu nostra parlà, lu nostra catarà”, com ho pronuncien ells, cantant la força coneguda cançò... a l'Alguer, és clar). Aquesta té l'origen en els catalans que poblaren l'Alguer al segle XIV i s'hi va mantenir com a llengua oficial fins el segle XVII. Els seus habitants catalanoparlants, uns 16.000, han mantigut llur llengua fins avui, malgrat la pressió dels dialectes sards, especialment el logudorès, i de l'oficialitat de l'italià.

MARTA FABIÁN, ANTIGA ALUMNA DE L'IES TORÍS: "NO SEMPRE S'HAN D'ESCOLTAR TOTS ELS CONSELLS DE LA GENT"

Per Kele Fabián (2n de Batxillerat)

Marta Fabián, ex alumna de l'IES Torís, va acabar Batxillerat l’any 2014. Ara ens contesta a unes preguntes sobre el que està fent actualment i el seu pas per l'institut.

Quants anys fa que deixares l'IES? Com recordes el teu pas pel centre?

Aquest any és el tercer que estic estudiant a la Universitat de València i el mateix temps fa que vaig deixar l'IES. Quan pense en el temps que vaig estar a l'institut me'n recorde de molts moments i anècdotes. Vaig ser testimoni del canvi de l’institut a les noves instal·lacions i com des d’aquell moment, aquest institut ha anat augmentat, canviant i ampliant la seua oferta educativa.

HOLOCAUST I MEMÒRIA

Per Saül Moreno (2n de Batxillerat)

El darrer dimarts 28 de febrer va vindre a l'IES Torís el catedràtic de la Universitat de València Marc Baldó Lacomba qui va vindre a parlar-nos sobre l’antisemitisme que hi ha hagut en la història i continua en l’actualitat. En la seua conferencia va tractar de mostrar-nos el que van patir una sèrie de persones sols per la seua religió o forma de pensar.

El conferenciant va començar explicant-nos els inicis de l’antisemitisme, i tot es remunta a l’època dels imperis colonials, en què els colonitzadors es creien superiors a les tribus que hi havia en els territoris que anaven conquistant i a qui tractaven d’esclaus. Aquestes conquestes eren un tipus de cursa per fer-se amb l'imperi més gran d’Europa i del món, on competien imperis com el d’Anglaterra, Alemanya o el ja desgastat espanyol. Així, els imperis europeus més grans arribaren a repartir-se tot el continent d’Àfrica com si fóra un pastís.

IESTUDIANTS ABRIL 2017

Nova edició de la revista en paper. Ja pots demanar-la a la consergeria.

L'HOLOCAUST EN SEQÜÈNCIES DE CINEMA

Per Adrià López (2n de Batxillerat)

La conferència va tindre lloc a l'IES Torís el passat 20 de febrer en el marc de les xarrades relacionades amb l'Holocaust. El ponent va ser Paco Santos Juanes, assessor del CEFIRE de València.

El conjunt seguia un ordre cronològic des dels inicis de Hitler fins l’alliberament dels jueus. El primer apartat era Hitler en Viena amb 19 anys, que mostrava com aquest en un principi va ser rebutjat i va arribar fins i tot a viure al carrer. Una de les anècdotes és que va escoltar dir a uns polítics que la culpa de tot era dels jueus i com s'ho va creure, ací començà tot.

ENTREVISTA AL CANTAUTOR PACO MUÑOZ: "OVIDI FOU QUI EM VA ANIMAR A CANTAR"

Per Marc Chermés (2n Batxillerat)

Em va semblar interessant la idea d'entrevistar Paco Muñoz perquè és una persona que amb les seues cançons ha contribuït moltíssim a mantenir viva la llengua quan estava desprestigiada per la dictadura franquista i perquè, a més, viu a Real, el meu poble. Mai no havia tingut l'ocasió de parlar amb ell tot i que el meu avi i Paco Muñoz són molt amics.

Després de l'entrevista, que em va resultar molt entretinguda i interessant, vam estar una estona més parlant sobre diverses qüestions com per exemple què volia estudiar jo en el futur, que ell va estudiar francés quan era xicotet (tot açò perquè jo vaig dir-li que volia estudiar Traducció i interpretació per anglés) però que li haguera agradat aprendre anglés, que a vegades escolta els Beatles i que les seues lletres li semblen molt boniques però que ha de veure les traduccions al Youtube i un fum de coses més que tardaria massa a contar.