Per Cynthia Martínez (3r B)
Estava
a punt d'adormir-me, quedava un quart d'hora per anar-me'n a casa i
de sobte ens sobresaltà el soroll d'un tret i consecutivament un
crit. No sabíem que fer, si amagar-nos, si prendre'ns-ho com una
broma pesada d'algun alumne o si cridar. Ens vam quedar tots sense
saber què fer, només pensava que també podíem fer un simulacre,
com el d'incendi, però per a casos com aquest, seria més oportú la
veritat.
A part de cavil·losa també estava espantada, perquè no semblava que fóra una broma. El professor va sortir de la classe, encara que ell tenia més por que nosaltres, però no havia de semblar-ho. Tots els professors havien eixit per veure què havia passat.
A part de cavil·losa també estava espantada, perquè no semblava que fóra una broma. El professor va sortir de la classe, encara que ell tenia més por que nosaltres, però no havia de semblar-ho. Tots els professors havien eixit per veure què havia passat.






